Ara sí que sí, ara ja no tinc que recórrer a la frase "no estan tots els que són, però són tots els que estan", ja que per primera vegada en molts anys, estaven tots els que són... almenys de Rafelcofer!!
Moltes gràcies per ser com sou, moltes gràcies per acompanyar-me al llarg del camí de les nostres vides durant tots aquests anys... dir-vos que sigui quin sigui el final, i vaja on vaja, sempre vos portaré al cor, i recordaré amb molta felicitat totes les alegries compartides, les penes superades i els moments inoblidables!!
Sou el millor grup d'amics que un pot desitjar...
Dalt: Maria T, Andrès, Angie, Vicent, Núria, Maria Ll, David, Imín i Piti.
Baix: Xata, Àlex, Laura, Inma, Xitona, Jose, Mireia, Alberto, Raquel i Maria A.
